Càtedra UNESCO International Seminar 2019

4 November, 2019

This image has an empty alt attribute; its file name is catedra-logo-1.png

Seminari Internacional de la Càtedra UNESCO en Educació Tecnologia per al Canvi Social 2019

Barcelona, 12 de novembre de 2019

“Hola, sóc Alexa: què vols aprendre?”:

 Robots docents o docents robots?

La intel·ligència artificial ha arribat i sembla que vol  introduir-se en totes i cadascuna de les facetes de la nostra vida, amb els avantatges i els perills que això ja està comportant. Com és natural, l’educació no en queda al marge. Ja sigui perquè hi ha qui creu que l’automatització dels processos educatius els farà més fiables i més eficients, perquè es pensa que això els posarà a l’abast de col·lectius desfavorits, o perquè hi ha qui hi veu un gran nínxol de negoci.

És evident que la tecnologia aporta aspectes que poden fer millorar l’educació. Tot i que sempre es pot qüestionar si són els models educatius que la nostra societat vol o hauria de tenir, i malgrat no disposem d’evidències científiques determinats, podem intuir i acceptar que determinats usos de la tecnologia poden estar ajudant els estudiants a aprendre més i millor, a accedir amb més facilitat a la informació i a compartir les seves inquietuds amb altres companys que es troben físicament molt lluny d’ells. 

Tenim els sistemes intel·ligents a casa: ens diuen quina hora és, quin temps farà, i ens adverteixen si ens estem deixant les claus. Tot ben previst, si és que podem preveure fàcilment quin és el nostre comportament habitual, animals de costums com som. 

Però, què passa amb l’aprenentatge? L’ús de les dades vinculades a l’educació obre les portes ha indubtables beneficis personals i sembla, també, que socials, tot i que també ens adverteix de diversos riscos (Williamson, 2017). El nostre comportament com a aprenents ens pot permetre predir què ens caldrà aprendre, o on ens trobarem amb dificultats per a fer-ho. Sempre i quan ho programem abans, és clar. Aleshores, com puc programar allò que encara no sé? Què és el que em fa diferent als altres? 

Un dels beneficis de la tecnologia és la personalització, i es diu que la utilització dels sistemes d’intel·ligència artificial ens permetran arribar a un alt nivell d’aquesta personalització, però també hi ha qui ho qüestiona, perquè les accions que s’estan duent a terme més aviat semblen formar part d’un procés d’uniformització, o “mass customization” (Selwyn, 2016)  que sobretot es basa en allò que fa la majoria … 

Aquest discurs de la personalització serveix de palanca per justificar la pressió que exerceixen alguns administradors de l’educació per retallar despeses docents (Belpaeme, 2018) i multitud d’empreses privades que veuen en l’educació un nínxol de benefici econòmic (Selwyn, 2016), està fent que la indústria tecnològica estigui treballant àrduament en proporcionar “solucions” als suposats problemes de l’educació que acompleixin la profecia de que hi haurà eines que podran substituir els  docents (sistemes de tutoria intel·ligent, chatbots, teaching robots, etc.).

Els robots s’han demostrat útils com a tutors o companys d’estudi (Belpaeme et al., 2018), en escoles rurals (Broadbent et al., 2018), o en teràpies per l’autisme (Fosch-Villaronga & Albó-Canals, 2018).. Més en general, els sistemes de tutoria intel·ligent (ITS) també s’han considerat eficients com a eines per a donar suport a l’aprenentatge (Baneres, Rodríguez-González & Serra, 2019; Kulik & Fletcher, 2016).

Davant la incertesa d’un canvi d’aquestes característiques, com és obvi, s’eleven les veus d’alarma: Els robots, haurien de substituir els docents? (Selwin, 2019). La resposta, sovint, és que no, que els robots el que faran és alliberar un temps preciós dels docents, que es podran concentrar en fer feines d’alt valor afegit, aquells feines que les persones fan millor (Belpaeme, 2018).  Ara bé, quines són aquestes feines en el sector de l’ensenyament? 

De manera més particular, en l’àmbit de l’educació en línia, quin és el valor afegit d’un docent virtual que no pot ser assumit per un robot? Són els robots (i els tutors automàtics) els substituts dels docents virtuals?

El Seminari intentarà debatre i introduir possibles respostes a les següents preguntes:

  • Què ens poden aportar els robots docents ara mateix?
  • Què ens poden aportar en el futur segons els desenvolupaments que es poden preveure?
  • Quins són els riscos, legals i ètics, als què ens enfrontarem?
  • Com pot afectar a la dinàmica i relacions que s’estableixen a l’aula (entre estudiants i entre estudiants i docent) la presència d’aquests “robots o tutors intel·ligents”)?
  • Quin serà el valor afegit d’un docent en línia en aquesta combinació “màgica” de suport humà i artificial per a l’aprenentatge?

Referències

Baneres, D., Rodríguez-González, M.E. & Serra, M. (2019). An Early Feedback Prediction System for Learners At-Risk Within a First-Year Higher Education Course. IEEE Transactions on Learning Technologies, 12(2), 249-263. https://doi.org/10.1109/TLT.2019.2912167

Belpaeme, T., Kennedy, J., Ramachandran, A., Scassellati, B & Tanaka, F. (2018). Social robots for education: A review. Science Robotics, 3. https://doi.org/10.1126/scirobotics.aat5954

Broadbent, E., Feerst, D.A., Ho Lee, S., Robinson, H., Albó-Canals, J., Seok Ahn, H. & MacDonald, B.A. (2018). How Could Companion Robots Be Useful in Rural Schools? International Journal of Social Robotics, 10, 295-307. https://doi.org/10.1007/s12369-017-0460-5.

Fosch-Villaronga, E. & Albó-Canals, J. (2019). “I’ll take care of you,” said the robot. Paladyn, Journal of Behaviour Robot, 10, 77-93. https://doi.org/10.515/pjbr-2019-0006

Heerink, M., Vanderborght, B., Broekens, J. & Albó-Canals, J. (2016). New Friends: Social Robots in Therapy and Education. International Journal of Social Robotics, 8, 443-444. https://doi.org/10.1007/s12369-016-0374-7

Kulik, J.A. & Fletcher, J.D. (2016). Effectiveness of Intelligent Tutoring Systems: A Meta-Analytic Review. Review of Educational Research, 86(1), 42-78. https://doi.org/10.3102/0034654315581420

Selwyn, N. (2019). Should Robots Replace Teachers?: AI and the Future of Education. Cambridge, UK: Polity Press.

Selwyn, N. (2016). Is Technology Good for Education?. Cambridge, UK: Polity Press.

Williamson, B. (2017). Big Data in Education: the Digital Future of Learning, Policy and Practice. London: SAGE.

PONENTS CONVIDATS

Dr. Tony Belpaeme, Ghent University (BEL) and University of Plymouth (UK)

Tony Belpaeme is Professor at Ghent University and Professor in Robotics and Cognitive Systems at the University of Plymouth, UK. He received his PhD in Computer Science from the Vrije Universiteit Brussel (VUB) and currently leads a team studying cognitive robotics and human-robot interaction. He coordinated the H2020 L2TOR project, studying how robots can be used to support children with learning a second language, and coordinated the FP7 ALIZ-E project, which studied long-term human-robot interaction and its use in paediatric applications. He worked on the FP7 DREAM project, studying how robot therapy for Autism Spectrum Disorder. Starting from the premise that intelligence is rooted in social interaction, Belpaeme and his research team try to further the science and technology behind artificial intelligence and social human-robot interaction. This results in a spectrum of results, from theoretical insights to practical applications.

Dr. Jordi Albó-Casas, Tufts University, MIT Reasearch Associate (USA)

Ph.D. en Enginyeria mecatrònica, robòtica i d’automatització a La Salle – Universitat Ramon Llull, Barcelona; M.Sc. en Enginyeria de telecomunicacions a La Salle – Universitat Ramon Llull, Barcelona; B.Sc. en Enginyeria electrònica a La Salle – Universitat Ramon Llull, Barcelona

Albó creu fermament en les capacitats de la robòtica per millorar l’aprenentatge i en els beneficis potencials de tenir un robot personal per tal de millorar la nostra qualitat de vida.

El seu treball a La Salle es focalitza justament en això. Albó encapçala un gran nombre de projectes que tenen com a objectiu desenvolupar robots terapèutics i educatius per a nens i nenes amb necessitats especials. Robots que siguin low-cost, que tinguin un gran impacte i que estiguin basats en el sistema Cloud. Fa poc ha estat involucrat en el desenvolupament de robots que serveixin com a companyia per a nens amb lesions cerebrals traumàtiques (TBI) i autisme, i també en el desenvolupament de robots de companyia que pretenen reduir l’estrès i l’ansietat dels nens amb malalties crítiques. El 2012, Jordi Albó va rebre el premi Turing espanyol, un guardó que reconeix les persones que tenen un impacte positiu i innovador en la societat.

Dr. David Bañeres, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

David Baneres received a BSc in Computer Science (2001) and a Ph.D. in Computer Science (2008) from the Universitat Politècnica de Catalunya, Spain. He is currently a full-time lecturer at Universitat Oberta de Catalunya in the IT, Multimedia and Telecommunications department. His research interests include innovative e-learning systems such as intelligent tutoring systems,  automated assessment, learning analytics and the application of AI in educational contexts. Currently, he is co-coordinating the development of an intelligent tutoring system and an early warning system for UOC Campus.

About the author

Comments

Add comment